Entre bambolines.

Alguna vegada us heu imaginat com és un teatre per dins?
Doncs, ja no heu d'imaginar-vos res.
Ací us deixe algunes imatges del Teatre Thalia, més enllà del que poden veure els espectadors:

Aquesta és  la panoràmica de l'escenari des de damunt del tot. A soles es pot veure d'aquesta forma si puges sobre una cabina de so.

 
Aquesta és la cabina de so. Ací hi ha 3 persones que controlen la il.luminació i els efectes sonors a cada moment de l'obra. Hi ha 5 ordinadors com els de la fotografia. U d'ells és molt més gran, i requereix estar controlant-ho durant tot l'espectacle perquè s'encarrega de les accions més essencials.


Encara que no ho semble, perquè la foto va eixir moguda, aquesta és la part de darrera de l'escenari. Per davall estan els personatges canviant-se i preparant-se per als canvis d'espai durant l'obra.
N'hi ha una tarima que puja i baixa segons calga.


Aquestes són algunes de les imatges entre bambolines, espere que us hagen ajudat a fer-vos una idea de com és el teatre per dins, i de com viuen els actors i actrius.

Entrevista a les actrius de "3 Sombreros de Copa"

Dia 29, visitem el Teatre Thalia per a vore l'obra "3 Sombreros de Copa".

Entreviste Elena Seguí (Fanny), María Albiñana (Paula), Claudia Escobar (Sagra), Estela Martínez (Trudy) i Pilar Martínez (Madame Olga).

P: El primer que vull preguntar-vos és la vostra opinió de l'obra, què us sembla?

R: És una obra molt especial i bonica, que també podría fer-se a l'época actual , cosa que caracteritza les obres en general de Miguel Mihura. Personalment -diuen Pilar i Estela- ens agrada molt, ja que parla de les diferències socials que hi ha al món, motiu pel qual Paula i Dionisio no poden estar junts. És interessant vore com, a pesar d'aquestes diferències pot arribar l'amor, però en canvi, no pot culminar-se.

P: Esteu còmodes amb el vostre paper?
R: Sí, sempre solem estar a gust amb els papers que ens posen. "Encara que si fóra protagonista, i estiguera més a l'escenari, millor" - afegix Pilar-.


P: No us resulta pesat, per dir-ho d'eixa forma, repetir tantes vegades les mateixes frases, els mateixos textos...?
R: "Si no hi haguera públic, sí" (Elena)
"N'hi ha diferent energia cada vegada, l'adrenalina del públic és diferent cada vegada, i això fa que cada vegada siga única" (Pilar i Estela)
En general: No, normalment no. Estem a gust a escena i no ens importa tornar a dir les mateixes frases una i altra vegada, és el nostre treball, ens agrada.


P: Alguna vegada us heu quedat en blanc?
R: Doncs clar! (diuen totes). Però sempre hi ha algun company que t'ajuda i et dóna la mà en aquestos casos, intenta completar la teua frase, i així te'n nrecordes de seguida del que has de dir.


P: Quins papers us agradaria fer en un futur?
R: Ens dóna el mateix, vinga el que vinga, estarà bé.


P: Jo que sóc estudiant i n'estic interessada... Quines tècniques de memoritzaciò utilitzeu per a aprendre eixos textos tant llargs?
R: "No hi ha métode" (Elena).
"Normalment, ens recolzem en els moviments i en els gestos... Si, per exemple, estàs aprenent-te un text que implica tristesa, i implica gestos tristos, te'n recordes de seguida del text que toca" (Estela i Pilar)
"No es difícil fer-ho, inclòs els mateixos directors et diuen moltes vegades que no t'aprengues els textos, que solament d'ensajar-los, es memoritzen sols i amb molta facilitat".

Moltes gràcies per tot, us deixe ja, que l'obra comença.